Grup de pintura Traç

El passat mes de maig el nostre company Andreu Diaz Montero va fer una exposició retrospectiva dels seus 15 anys a l’Ateneu del Clot.

Ja fa 15 anys que vaig començar una aventura molt emocionant i que només m’ha donat alegries. Amb aquest motiu vaig decidir muntar aquesta exposició, amb obres que cobreixen tot el període: Des de les primeres obres dubitatives, i amb la frescor dels novells, fins a les darreres obres, amb tot l’aprenentatge acumulat, i la calma que aporten els anys.

Una exposició que també he volgut que serveixi d’homenatge a la meva mare (la meva “fan” més fidel i a la que trobo a faltar cada dia) i al grup de persones que més costat m’han fet mai, el grup Traç.

La exposició, amb 22 obres de temàtica diferent (Figura humana, abstracció, paissatge, retrat,…) i tècniques diferents (Oli, Acrílic, Pastel, …) va ser molt valorada pels assistents a la inauguració, i per totes les persones que la van visitar els dies posteriors.

El passat 20 de maig, dins de les sortides culturals de l’Ateneu del Clot, vam tenir la possibilitat de visitar la Torre de les Aigües del Besòs.
Obra de l’arquitecte Pere Falqués, es va inaugurar el 1882 per pal·liar la manca d’aigua de la ciutat. Es tracta d’un dipòsit d’aigua a 63 metres d’alçada a dalt d’una construcció de maó massís, sense mamposteria de pedra i amb l’element constructiu tradicional de la època: la volta catalana.
El 1889 per problemes de salubritat de l’aigua, el projecte de la torre es va abandonar (estava previst construir un segon dipòsit i augmentar l’alçada de la torre a 124 metres) i es va traspassar a la Societat General d’aigües de Barcelona (SGAB). Durant la guerra Civil va tenir un ús defensiu, instal·lant una bateria antiaèria.

Molts anys d’abandonament van fer malbé la torre fins que es va rehabilitar el 2010. I l’Arxiu Històric del Poble Nou la va recuperar per la ciutat amb les visites guiades.

Durant gairebé dues hores, i després d’un exercici físic suportable (més de 300 esglaons d’escala estreta) vam obtenir el nostre gran premi: les vistes més increibles de la ciutat des del mirador de 360⁰.
Com a curiositat, el grup de pop anglès Blur va gravar el 2009 a la Torre el videoclip del seu tema “On your own”. Com que va ser un any abans de la rehabilitació, ens permet veure el canvi.

Aquest dissabte 4 de març, dins de les sortides culturals organitzades per l’Ateneu, vam poder gaudir d’una experiència extraordinària: La visita guiada al Refugi 307, un dels refugis antiaeris construïts per la població civil durant la Guerra Civil Espanyola.
Va ser una guerra atípica, ja que es considera una guerra civil però la ciutat de Barcelona no va ser bombardejada per l’exèrcit Nacional, sinó per avions alemanys i italians, en un clar assaig del que uns anys després farien a la Segona Guerra Mundial.

El refugi 307 és un dels gairebé 1.400 que es van excavar a la ciutat. Va ser recuperat per la Llei de la Memòria Històrica i obert al públic formant part dels equipaments del Museu D’Història de Barcelona (MUHBA).
Va ser construït gràcies al treball i a l’aportació de la majoria de veïns del Poble Sec. Té tres entrades d'accés pel carrer de Nou de la Rambla, i uns 200 metres de túnel. El refugi té capacitat per unes 2.000 persones, encara que mai es va omplir. La construcció és en Zig-zag, per evitar la metralla en cas de que una bomba esclatés a la entrada. Disposava d’instal•lació elèctrica amb generador, i diferents estances, com una infermeria, lavabos, etc ,...
Durant la visita vam intentar fer-nos una lleugera idea del que podien sentir aquelles persones esperant que acabés el bombardeig per saber si les seves cases i pertinences encara seguien en peus. I vam conèixer els detalls de convivència que s’establien, com la prohibició de fumar, de parlar de política o religió, tenir gossos o fer comentaris derrotistes.
Ha sigut una experiència interessant i molt enriquidora per tothom. Una visita molt recomanable.